Pierre-Auguste Renoir va ser un pintor impressionista francès que va nèixer al 25 de febrer del 1841 a Limoges, Haute-Vienne, França. Va morir el 3 de desembre del 1919 amb setanta-vuit anys a Cagnes-sur-Mer, Provence-Alpes-Côte d'Azur, França.

 

La família de Renoir es va traslladar cap a París quan ell tenia tres anys. Des de ben petit el pare del pintor va descobrir el talent que tenia el seu fill. Per això, amb només tretze anys es va posar a treballar en una fàbrica de porcellana decorant tota mena de productes durant quatre anys. Amb l’avenç tecnològic ja no calien artistes que pintessin plats i tasses manualment; d’aquesta manera Renoir va haver de deixar la seva feina, reunir diners i posar-se a estudiar. Durant aquesta època es va dedicar a pintar sobre ventalls el que va fer augmentar el seu interés per les pinzellades ràpides i la lluminositat.

Amb vint-i-un anys va entrar a l’estudi de l’artista Charles Gleyre a París per dominar totes les tècniques pictòriques. La seva primera obra va ser “L’Esméralda” i va ser molt ben criticada. Tot hi així, va decidir trencar-la després de l’exposició.

Auguste Renoir va fer amistats amb altres artistes, entre ells, Claude Monet. Ambdós van adoptar un estil molt semblant; posteriorment van entrar en el nou corrent del període anomenat l’impressionisme. Malauradament l’estil no va ser acceptat immediatament i per aquest motiu la situació financera d’en Renoir va empitjorar. Per sort, cap als quaranta anys els seus quadres van començar a ser reconeguts gràcies a les seves amistats que li proporcionaven connexions amb gent de la classe alta. Marguerite Charpentier va ser una d’elles; juntament amb el seu marit Georges Charpentier era una coleccionista privada i en la seva casa organitzava salons literaris amb els artistes més importants de l’època. Era una gran admiradora de Renoir i li encarregava retrats de la seva família com ara “Madame Charpentier i els seus fills”.

L’artista necessitava diferents models per poder realitzar les seves obres. Amb aquest propòsit va anar a un cabaret anomenat “La Moulin de la Galette” per trobar les seves models. Des d’aquest acte moltes mares orgulloses de la bellesa de les seves filles van anar a l’estudi de Renoir per ser triades pel següent projecte.

Amb trenta-nou anys es va enamorar de Aline Charigot amb la qual va tenir tres fills.

Després de viatjar per Itàlia, visitant diferents obres d’art de Raffaelo Sanzio, va voler oblidar l’estil impressionista, tornant a perfilar els contorns de cada objecte i model que tenia al seu davant. Va començar a utilitzar colors més freds i obscurs fins a saltar d’un estil artístic a un altre. Era una època molt fosca per l’artista ja que dubtava de les seves habilitats artístiques.

En els seus últims vint i cinc anys de vida va patir artritis reumatoide. Sembla pràcticament impossible que l’artista pintés fins als últims instants ja que la malaltia va paralitzar les seves mans i cames deixant-lo en una cadira de rodes. Però amb les seves ganes de expressar els seus sentiments a través de la pintura va trobar un sistema per seguir amb la seva ambició: es va lligar el pinzell amb una tela entre els seus dits per mantenir el pinzell. Encara que tingués la malaltia, Renoir va seguir pintant més de 400 quadres. Finalment va morir el 3 de desembre del 1919 amb setanta-nou anys.